“La vida que ara estic vivint, no és la meva vida”

Redempció

Estrany desassossec,
on s’esfilagarsa
amb paraules anònimes
l’embruix de la calma,
quan fosqueja l’oblit.

Enfora, puc reconèixer
l’esclat de mirades
i el brancam de veus,
que tenen molta pressa
per redimir el seu secret.

La llum de Caravaggio

“Caravaggio, amb el seu art senzill, va
començar la pintura moderna” (Paul Valéry)

M’agrada el romànic.
M’agrada el modernisme.
Però, la maleïda metafísica
em fa ser una mica abstracte.

Tothom parla de la seva llum
i on hi ha llum hi ha ombra.
Sí, la vida és un clarobscur.

Anar del manierisme al naturalisme,
amb la seva lascívia, captaires
i prostitutes fetes bíbliques.

Orgullós i tossut, pots caure
dins la baralla de l’esquizofrènia,
la que flagel·la a la depressió.

Ho sento!, sóc d’espais oberts,
amb més llum que ombres;
per tant, em quedo els edificis.
Bona estada Caravaggio!

“Viure és fàcil. Conviure ja és més difícil”

Terra clivellada

Una emoció per horitzó
i la lluna resseguint-nos
pels contorns de l’amor.
Tornar al camí de ronda
on fa de sentinella l’ametller,
la caserna del primer petó.

Quan tornin les pluges,
aquesta terra eixuta
deixarà d’estar clivellada,
per tornar a delectar-nos
amb el suau bressol verd
de les ones espigades.

De tant en tant

De tant en tant,
cerco la metamorfosi
dels dies impresos
als fulls del calendari.

Escolto un vent que,
sense escarafalls,
esfulla arbres, mentre
jo esfullo somnis.

Intento escriure
amb la màxima dignitat
i llegeixo com si fos
encara alumne d’escola.

De tant en tant,
veig la mort, neguitosa,
passejar amunt i avall,
sense aturar-se enlloc.

De tant en tant...,
aparco els meus somnis
i li faig retret a tort
a la neguitosa mort.

A dia d’avui, aquest blog de “El pensador de la vida” ha assolit les vuitanta mil visites. Gràcies a totes i tots per fer-ho possible.

“No existeix millor pregunta que una mirada, ni millor resposta que un somriure”

La mentida

Es pot definir la mentida com l’expressió o manifestació contrària al que una persona sap, pensa o sent. El nazi Joseph Goebbels deia: “Una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat”. També és famós l’anomenat paradigma de la pos-veritat que diu: “Menteix, menteix, menteix que alguna cosa queda”. La mentida també la podem relacionar amb l’engany; de fet, s’utilitzen com a sinònims. La diferència radica en que l’engany porta a la pràctica la mentida. Hi ha moltes formes i classes de mentida, però totes elles les podem agrupar en tres grups: Mentida d’acció, mentida per omissió i mentida per reserva mental.

Mentida d’acció
És una mentida directa que busca falsejar la realitat i enganyar a la persona, abusant de la seva ingenuïtat o credibilitat. Moltes vegades aquesta mentida utilitza el morb social per potenciar-la i desplegar-la. Els fakes de les xarxes socials són un bon exemple.

Mentida per omissió
És aquella mentida que es fa quan no s’expressa tota la informació que es té. Normalment s’amaga la informació més rellevant. Un exemple d’aquesta mentida és quan es treu una frase de context amb intenció de desvirtuar i manipular la informació (alguns polítics són autèntics mestres d’aquest tipus de mentida). Altra variant és, per exemple, la conspiració del silenci, que es fa entre el metge i els familiars d’un malalt, deixant aquest malalt sense una informació (a la que té dret) sobre la seva situació i malaltia. La qual cosa és denunciable.

Mentida per reserva mental
La reserva mental constitueix una divergència conscient entre la declaració d’una voluntat i la voluntat interna, que exterioritza un fet diferent al desitjat. Un exemple típic el tenim en algunes nul·litats matrimonials canòniques.

Per últim cal acollir-se a la dita que diu: “Hi ha moltes formes de mentir, però només hi ha una forma de dir la veritat”.

Ressaca oncològica

Amb el vaixell oncològic,
navego pel mar hospitalari
i, tard o d’hora, surt
l’onatge que bressola
la ressaca oncològica.

MÉS CITES DEL PENSADOR DE LA VIDA

En un parell d’ocasions em van preguntar en quina universitat havia estudiat filosofia, la meva resposta va ser immediata: “A la mateixa universitat que Sòcrates, Sidharta i Confuci”

“Preuada és la vida viscuda, si està envoltada d’amor”

“Per a un malalt, l’ara deixa de ser temps primordial i l’ara s’esdevé temps per viure’l”

“Perduda tota esperança, deixo de buscar-te i que el destí faci per mi el camí que vulgui”

“Si no vols ser pessebrista, surt del ramat”

“Mica en mica, els nostres referents es van morint i ens anem quedant com a orfes intel·lectuals, malgrat que nosaltres mateixos volguem ser referents”

“Els malalts som dos telediaris, després deixem de ser notícia”

“La complicitat que hi ha entre avis i néts, deixa fora de joc als pares”

“Per solucionar un problema només hi ha un camí, plantejar correctament el problema”

La mirada

Reblo conjurs i embruixos
per fondre la calamarsa
i esborrar la tempesta.

Esquerdes de llum
esbocinen núvols
per on surt el llampec.

Brogit d’abelles,
brogit de paraules
i doll d’aiguaneix.

I a les pupil·les,
l’esguard i congost
d’una mirada.

“Sigui quina sigui la disciplina, rere un gran artista sempre hi trobaràs un poeta”

Sobreviure

Tinc la pell d’escorça
i plena d’escates.
Així, faig escut
pel combat quotidià.

Destrio emocions
a l’areny del cor
i desvetllo somnis
per tal de sobreviure.

El mirall del cel

Dellà l’horitzó,
serpeja i fueteja
la nit més negra.

Sota l’hostilitat
d’un vell secret,
busco una resposta.

Pam a pam, apamo
rostoll de paraules
dins un diccionari dallat.

Fins l’última arrel,
ressegueixo la crida
del meu pensament.

I a trenc d’alba,
al mirall del cel,
veig el meu rostre.

“Envellim no quan se’ns arruga la pell, sinó quan s’arruguen els nostres somnis i l’esperança”  (Anònim)

Dualitats

(Lingüístiques o manipulatives)

Diem islamofòbia, però no diem cristianofòbia.

Diem europeus, però no diem africans (diem moros i negres)

Diem masclisme, però no diem femellisme.

Diem incident, però no diem error o equivocació.

Diem accident, però no diem qui és el culpable.

Diem alcohòlic o fumador, però no diem drogoaddicte legal.

Diem professional de la salut, però no diem professional de la malaltia.

Diem Doctor al metge, però no li diem Llicenciat (si ho fem amb el farmacèutic)

A Europa, els partits republicans són d’esquerres. A Estats Units, el partit republicà és de dretes.

Diem democràcia, però les llistes de votació són tancades i bloquejades.

Diem tots som iguals davant la llei, però no tots som iguals quan s’aplica la llei.

I un llarg etcètera. Sí, vivim en una societat dualista i maniquea.

Redempció

Un vent suau grata
el cel rogenc de Tardor,
és sang de tempesta
i preludi de silenci,
quan la nit desdibuixa
un paisatge que porta
segles redimint-se.

“Les persones que no són sensibles, difícilment els hi pot agradar la poesia”

Reclam

La poma i la sageta.
L’arbre i el bosc.
La llum i la foscor.
Solitud de joventut
en el gorg del temps
que tot s’ho empassa.

Intuïció

Sóc una mica...
llegidor de l’avenir.
No es tracta de
desxifrar el futur,
ni tan sols d’endevinar-lo;
es tracta d’intuïció,
com quan l’ocell vola
pel cel i tot ho veu.