Fruita verda i insípida

Sembla mentida que Lleida sigui una de les principals productores de fruita dolça, tenim fructicultors, cooperatives i càmeres frigorífiques a la pràctica totalitat de localitats del Segrià i comarques limítrofes. Però, a l’hora de la veritat, dóna igual, perquè els consumidors comprem una fruita que té una imatge immillorable, però quan la mengem està completament verda i no té gust de res; ja que, al no madurar correctament, falten els sucres de la fruita com la fructosa. La meva Iaia d’aquesta fruita en deia: “Està verda com un ceballot”.

He fet una petita investigació, comprant fruita a dos supermercats i a dos fruiteries diferents. Dóna igual, el resultat ha estat el mateix, la fruita dels quatre establiments té molt bona presència, però tota ella està verda i sense cap gust. La lamentable conclusió a la que arribo, és que estem comprant la fruita amb els ulls i no amb el paladar.

Seria bo que alguna associació de consumidors prengués nota i convoqués les oportunes manifestacions, per tal que els consumidors poguéssim canalitzar una adequada protesta i, de pas, instar a les administracions a que fessin les oportunes inspeccions i acabar amb aquesta pràctica de comercialització de fruita verda i sense cap gust.

“Seria bo sentir menys curiositat per les persones i més per les idees”  (Marie Curie)

Enxarxat

A estones,
aigualeixo records,
plens de cendres
de focs passats.

Destrio els més punyents
per beure-me’ls d’un sol glop,
fugint de la seva amargor.

Llavors, em queda el solatge
on s’estan els bons records,
aquells que mai tenen marges.

Poso distància al combat
per minvar la lluita que,
flàccida, està enxarxada
amb esdeveniments viscuts.

T de T

(Temps de Tardor)

Plou,
i els llençols de núvols
embolcallen arbres fruiters,
nus de tota vergonya.
Llàgrimes d’aigua, lluna i estels
capgiren noves emocions;
rere el vidre entelat
de la vella i nova passió.

Fred,
i el riu treu baf d’alè,
fum sense foc, sense llum.
Però dins, sí, llar de foc i fum,
escalfor i llenya de record,
retorn a la llar del present,
per alliçonar aquest entorn,
sementera de nou futur.

Vent,
que germina a la ribera,
on es despentinen les sisques,
ondulants signes d’admiració
-sorpresa rere sorpresa-,
quan la vida s’emmiralla
en la rosa dels quatre vents
i s’ajunta dins l’huracà del cor.

“No es pot fer retrocedir el rellotge, però sí que es pot tornar a donar-li corda”  (Anònim)

Vida escrita

Si m’avorreixo, escric.
Si em deprimeixo, escric.
Si dubto, escric.
Si tinc insomni, escric.
Si llegeixo, després, escric.

Si estimo, escric.
Si viatjo, escric.
Si somio, escric.
Tot sigui, perquè
la vida quedi escrita.

Sorra de record

El retorn de la tardor
convida a la pluja,
al seu aniversari.

Un cel ras i sangtraït
posa color al capvespre
i a la seva suau fredor.

Tenaç, sobrevisc amb
desgavell de xacres
que tempten la paciència.

Quan puc, les oblido
i busco la felicitat
per la sorra del record.

“El temps li diu a l’espai: “La velocitat és la meva filla””

Un crit de tardor

(Inici de Tardor)

Entre la serralada
i els arbres de la vall,
s’estén una boirina
que badalla amb
els primers raigs de sol.

Un breu ventijol mou
els olors de la nit
i els oferta a tot aquell
que vulgui gaudir-los.

La vista abasta
aquesta pau estàtica,
per dur-la fins al cor,
en un vint-i-un de setembre,
que, amb força, ja ens fa
el primer crit de tardor.

Veritats categòriques

(Positives o negatives)

“Madrid és Espanya i Espanya és Madrid”  (Isabel Díaz Ayuso)

“El PSOE quan està a l’oposició és republicà, quan està al govern és monàrquic”  (Estefania Molina)

“No hi ha millor pregunta que una mirada, ni millor resposta que un somriure”  (Anònim)

“Una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament”  (El pensador de la vida)

“La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància”  (Sòcrates)

“Quan estiguis a punt d’abandonar, pensa per què vas començar”  (Anònim)

“Els ulls no serveixen de res a un cervell cec”  (Proverbi àrab)

“Cada dia sabem més i entenem menys”  (Albert Einstein)

“El dolor és inevitable però el patiment és opcional”  (Sidhartha Gautama)

“Aquell que coneix totes les respostes és, perquè no s’ha fet totes les preguntes”  (Confuci)

“El que sabem és una gota d’aigua, el que ignorem és l’oceà”  (Isaac Newton)

“La vida és tot allò que ens passa mentre fem altres plans”  (Jhon Lenon)

“L’única diferència del nacionalisme és que si té un estat és bo i si no té un estat és dolent”  (Josep Ramoneda)

“La paciència és la fortalesa del dèbil i la impaciència la debilitat del fort”  (Inmanuel Kant)

“Estic en pau amb Déu, el meu conflicte és amb l’home”  (Charles Chaplin)

“La poesia és més filosòfica que la història”  (Aristòtil)

“El destí no juga amb la casualitat, juga amb la causalitat”  (El pensador de la vida)

“La vida que ara estic vivint, no és la meva vida”

Redempció

Estrany desassossec,
on s’esfilagarsa
amb paraules anònimes
l’embruix de la calma,
quan fosqueja l’oblit.

Enfora, puc reconèixer
l’esclat de mirades
i el brancam de veus,
que tenen molta pressa
per redimir el seu secret.

La llum de Caravaggio

“Caravaggio, amb el seu art senzill, va
començar la pintura moderna” (Paul Valéry)

M’agrada el romànic.
M’agrada el modernisme.
Però, la maleïda metafísica
em fa ser una mica abstracte.

Tothom parla de la seva llum
i on hi ha llum hi ha ombra.
Sí, la vida és un clarobscur.

Anar del manierisme al naturalisme,
amb la seva lascívia, captaires
i prostitutes fetes bíbliques.

Orgullós i tossut, pots caure
dins la baralla de l’esquizofrènia,
la que flagel·la a la depressió.

Ho sento!, sóc d’espais oberts,
amb més llum que ombres;
per tant, em quedo els edificis.
Bona estada Caravaggio!

“Viure és fàcil. Conviure ja és més difícil”

Terra clivellada

Una emoció per horitzó
i la lluna resseguint-nos
pels contorns de l’amor.
Tornar al camí de ronda
on fa de sentinella l’ametller,
la caserna del primer petó.

Quan tornin les pluges,
aquesta terra eixuta
deixarà d’estar clivellada,
per tornar a delectar-nos
amb el suau bressol verd
de les ones espigades.

De tant en tant

De tant en tant,
cerco la metamorfosi
dels dies impresos
als fulls del calendari.

Escolto un vent que,
sense escarafalls,
esfulla arbres, mentre
jo esfullo somnis.

Intento escriure
amb la màxima dignitat
i llegeixo com si fos
encara alumne d’escola.

De tant en tant,
veig la mort, neguitosa,
passejar amunt i avall,
sense aturar-se enlloc.

De tant en tant...,
aparco els meus somnis
i li faig retret a tort
a la neguitosa mort.

A dia d’avui, aquest blog de “El pensador de la vida” ha assolit les vuitanta mil visites. Gràcies a totes i tots per fer-ho possible.

“No existeix millor pregunta que una mirada, ni millor resposta que un somriure”

La mentida

Es pot definir la mentida com l’expressió o manifestació contrària al que una persona sap, pensa o sent. El nazi Joseph Goebbels deia: “Una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat”. També és famós l’anomenat paradigma de la pos-veritat que diu: “Menteix, menteix, menteix que alguna cosa queda”. La mentida també la podem relacionar amb l’engany; de fet, s’utilitzen com a sinònims. La diferència radica en que l’engany porta a la pràctica la mentida. Hi ha moltes formes i classes de mentida, però totes elles les podem agrupar en tres grups: Mentida d’acció, mentida per omissió i mentida per reserva mental.

Mentida d’acció
És una mentida directa que busca falsejar la realitat i enganyar a la persona, abusant de la seva ingenuïtat o credibilitat. Moltes vegades aquesta mentida utilitza el morb social per potenciar-la i desplegar-la. Els fakes de les xarxes socials són un bon exemple.

Mentida per omissió
És aquella mentida que es fa quan no s’expressa tota la informació que es té. Normalment s’amaga la informació més rellevant. Un exemple d’aquesta mentida és quan es treu una frase de context amb intenció de desvirtuar i manipular la informació (alguns polítics són autèntics mestres d’aquest tipus de mentida). Altra variant és, per exemple, la conspiració del silenci, que es fa entre el metge i els familiars d’un malalt, deixant aquest malalt sense una informació (a la que té dret) sobre la seva situació i malaltia. La qual cosa és denunciable.

Mentida per reserva mental
La reserva mental constitueix una divergència conscient entre la declaració d’una voluntat i la voluntat interna, que exterioritza un fet diferent al desitjat. Un exemple típic el tenim en algunes nul·litats matrimonials canòniques.

Per últim cal acollir-se a la dita que diu: “Hi ha moltes formes de mentir, però només hi ha una forma de dir la veritat”.

Ressaca oncològica

Amb el vaixell oncològic,
navego pel mar hospitalari
i, tard o d’hora, surt
l’onatge que bressola
la ressaca oncològica.

MÉS CITES DEL PENSADOR DE LA VIDA

En un parell d’ocasions em van preguntar en quina universitat havia estudiat filosofia, la meva resposta va ser immediata: “A la mateixa universitat que Sòcrates, Sidharta i Confuci”

“Preuada és la vida viscuda, si està envoltada d’amor”

“Per a un malalt, l’ara deixa de ser temps primordial i l’ara s’esdevé temps per viure’l”

“Perduda tota esperança, deixo de buscar-te i que el destí faci per mi el camí que vulgui”

“Si no vols ser pessebrista, surt del ramat”

“Mica en mica, els nostres referents es van morint i ens anem quedant com a orfes intel·lectuals, malgrat que nosaltres mateixos volguem ser referents”

“Els malalts som dos telediaris, després deixem de ser notícia”

“La complicitat que hi ha entre avis i néts, deixa fora de joc als pares”

“Per solucionar un problema només hi ha un camí, plantejar correctament el problema”

La mirada

Reblo conjurs i embruixos
per fondre la calamarsa
i esborrar la tempesta.

Esquerdes de llum
esbocinen núvols
per on surt el llampec.

Brogit d’abelles,
brogit de paraules
i doll d’aiguaneix.

I a les pupil·les,
l’esguard i congost
d’una mirada.

“Sigui quina sigui la disciplina, rere un gran artista sempre hi trobaràs un poeta”

Sobreviure

Tinc la pell d’escorça
i plena d’escates.
Així, faig escut
pel combat quotidià.

Destrio emocions
a l’areny del cor
i desvetllo somnis
per tal de sobreviure.

El mirall del cel

Dellà l’horitzó,
serpeja i fueteja
la nit més negra.

Sota l’hostilitat
d’un vell secret,
busco una resposta.

Pam a pam, apamo
rostoll de paraules
dins un diccionari dallat.

Fins l’última arrel,
ressegueixo la crida
del meu pensament.

I a trenc d’alba,
al mirall del cel,
veig el meu rostre.

“Envellim no quan se’ns arruga la pell, sinó quan s’arruguen els nostres somnis i l’esperança”  (Anònim)

Dualitats

(Lingüístiques o manipulatives)

Diem islamofòbia, però no diem cristianofòbia.

Diem europeus, però no diem africans (diem moros i negres)

Diem masclisme, però no diem femellisme.

Diem incident, però no diem error o equivocació.

Diem accident, però no diem qui és el culpable.

Diem alcohòlic o fumador, però no diem drogoaddicte legal.

Diem professional de la salut, però no diem professional de la malaltia.

Diem Doctor al metge, però no li diem Llicenciat (si ho fem amb el farmacèutic)

A Europa, els partits republicans són d’esquerres. A Estats Units, el partit republicà és de dretes.

Diem democràcia, però les llistes de votació són tancades i bloquejades.

Diem tots som iguals davant la llei, però no tots som iguals quan s’aplica la llei.

I un llarg etcètera. Sí, vivim en una societat dualista i maniquea.

Redempció

Un vent suau grata
el cel rogenc de Tardor,
és sang de tempesta
i preludi de silenci,
quan la nit desdibuixa
un paisatge que porta
segles redimint-se.

“Les persones que no són sensibles, difícilment els hi pot agradar la poesia”

Reclam

La poma i la sageta.
L’arbre i el bosc.
La llum i la foscor.
Solitud de joventut
en el gorg del temps
que tot s’ho empassa.

Intuïció

Sóc una mica...
llegidor de l’avenir.
No es tracta de
desxifrar el futur,
ni tan sols d’endevinar-lo;
es tracta d’intuïció,
com quan l’ocell vola
pel cel i tot ho veu.