La mentida

Es pot definir la mentida com l’expressió o manifestació contrària al que una persona sap, pensa o sent. El nazi Joseph Goebbels deia: “Una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat”. També és famós l’anomenat paradigma de la pos-veritat que diu: “Menteix, menteix, menteix que alguna cosa queda”. La mentida també la podem relacionar amb l’engany; de fet, s’utilitzen com a sinònims. La diferència radica en que l’engany porta a la pràctica la mentida. Hi ha moltes formes i classes de mentida, però totes elles les podem agrupar en tres grups: Mentida d’acció, mentida per omissió i mentida per reserva mental.

Mentida d’acció
És una mentida directa que busca falsejar la realitat i enganyar a la persona, abusant de la seva ingenuïtat o credibilitat. Moltes vegades aquesta mentida utilitza el morb social per potenciar-la i desplegar-la. Els fakes de les xarxes socials són un bon exemple.

Mentida per omissió
És aquella mentida que es fa quan no s’expressa tota la informació que es té. Normalment s’amaga la informació més rellevant. Un exemple d’aquesta mentida és quan es treu una frase de context amb intenció de desvirtuar i manipular la informació (alguns polítics són autèntics mestres d’aquest tipus de mentida). Altra variant és, per exemple, la conspiració del silenci, que es fa entre el metge i els familiars d’un malalt, deixant aquest malalt sense una informació (a la que té dret) sobre la seva situació i malaltia. La qual cosa és denunciable.

Mentida per reserva mental
La reserva mental constitueix una divergència conscient entre la declaració d’una voluntat i la voluntat interna, que exterioritza un fet diferent al desitjat. Un exemple típic el tenim en algunes nul·litats matrimonials canòniques.

Per últim cal acollir-se a la dita que diu: “Hi ha moltes formes de mentir, però només hi ha una forma de dir la veritat”.