Dellà l’horitzó,
serpeja i fueteja
la nit més negra.
Sota l’hostilitat
d’un vell secret,
busco una resposta.
Pam a pam, apamo
rostoll de paraules
dins un diccionari dallat.
Fins l’última arrel,
ressegueixo la crida
del meu pensament.
I a trenc d’alba,
al mirall del cel,
veig el meu rostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.