De tant en tant,
cerco la metamorfosi
dels dies impresos
als fulls del calendari.
Escolto un vent que,
sense escarafalls,
esfulla arbres, mentre
jo esfullo somnis.
Intento escriure
amb la màxima dignitat
i llegeixo com si fos
encara alumne d’escola.
De tant en tant,
veig la mort, neguitosa,
passejar amunt i avall,
sense aturar-se enlloc.
De tant en tant...,
aparco els meus somnis
i li faig retret a tort
a la neguitosa mort.
diumenge, 15 de setembre del 2024
De tant en tant
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.