“La majoria de ciutats regulen el trànsit, donant prioritat a la circulació dels vehicles, amb detriment de la circulació dels vianants”

Petit foc

Al mirall de l’aire,
albiro l’aiguabarreig
de llum i mirades.

Una dimensió densa
de gestos i incerteses,
un reducte al desig.

Cal reprendre nou camí,
estimular un petit foc,
per tal de no desistir.

“Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’Univers, un moment que mai tornarà”
(Pau Casals)

Un segon infinit

Un segon de temps infinit,
on podem recollir totes
les ones de l’esperit
i reflectir-les com paraules,
enllaçades pel pensament.

Un temps infinit dins
el segon, com zenit
que genera l’entropia,
el big-bang de l’espai
d’energia condensada.

I l’expansió de paraules
de tot aquest pensament
i per tots els segles,
des de l’alfa fins l’omega.
Així he viscut aquest segon.

Equació

Entre la llum i la foscor
hi ha la línia d’horitzó,
on s’apleguen i fusionen
el món real i l’imaginari.
Aquesta línia ens porta
a l’equació de l’Un-i-vers
que té l’espai i el temps.

“El temps no és or, el temps és vida”  (José Luis Sampedro)

Amnèsia de temps

Quan s’esborra
el camí del passat,
el caminant oblida
els escrits de vida
i veu com l’herba
desdibuixa el terreny.
És un senyal, l’anunci
que malmet la memòria
quan ens notifica
la mort del desig.

Recuperant un record

He trencat la veu al penya-segat
d’una muntanya amb cabells blancs.
L’eco es revolta i em retorna la veu,
distorsionada i una mica més aguda,
que evoca i em recorda una soprano.

Avets platejats aparenten aplaudir,
compassats pel vent del nord
que sempre ens porta fred i neu
i encatifen la blanquinosa vall.
Cal que recobri aquest record.

A dia d’avui, aquest blog ha assolit les noranta mil visites. Gràcies a tots per fer-ho possible.

“Només viu qui pregunta”  (Miquel Martí i Pol)

Sense lluna

Nit sense lluna, plena d’estels
que entapissen el firmament
amb titil·lants llums, dins
la immensitat negra de l’espai.
Tot amb silenci, on es gestaran
nous astres i nous planetes.

Actituds que criden l’atenció

- Dones rosses amb celles negres.

- Portar ulleres de sol de nit, en dia encapotat o en dia de boira.

- Parar-se a xerrar al mig de la vorera, molestant a la resta de vianants, tant els que van com els que venen.

- Fumador palplantat a la porta oberta d’un local, tirant el fum a dins del local.

- La gent que et fa una pregunta per WS i, quan contestes, no es llegeixen la resposta.

- Els “erudits” que només consideren droga la que és il·legal.

- Els que consideren que fumar és un vici i no una drogoaddicció (la nicotina és deu vegades més addictiva que la cocaïna)

- Els manipuladors polítics que enlloc de dir castellà diuen “español” (es veu que català, basc i gallec no són espanyols, doncs..., enlloc d’espanyols, serem europeus)

- La gent autocràtica que no té cap problema amb l’anglès o el francès, però sempre tenen problema amb el català.

- Els taxistes que, quan condueixen, es comporten de diferent manera, en funció de si porten passatgers o van de buit.

- La gent que enlloc de saludar amb un Hola!, saluda amb un Adéu! (Adéu no és salutació, és comiat)

Podria seguir, però paro i només puc afegir: La estupidesa humana no té límits (ja ho deia Albert Einstein) i la manipulació política tampoc.

“Morir no és una ciència exacta”  (Dolors Bala, personatge de Judit Martin)

De lloguer

Estic dins el teu cor
com bon inquilí.
El lloguer és...
prou adequat
i les estances
acollidores,
on puc gaudir
calor emocional.
Si mai el fiques
a la venda, recorda
que jo tinc prioritat.
D’acord, llogatera?

El gest

A la rotllana dels ulls veig
el gest de la seva mirada,
cariàtide d’aparador, dins
una superfície plastificada.
Hieràtica, damunt la tarima
i pregonant un producte.
Res tinc a veure amb
aquestes ninetes blaves,
envoltades de sol d’estiu
i proclamant les vacances.
Estic lluny d’aquest cel,
arena i palmeres corbades.
I estic molt lluny del gest
de la seva mirada blava.

“Veient l’alegria amb que els cuiners utilitzen la sal, jo em pregunto: Hi ha algun cuiner que hagi fet un curs de dietètica o de nutrició?”

Tinc un somni

Tinc un somni
on ningú hi sobra,
perquè tothom estima
i ningú sap odiar.

Tinc un somni,
cada nit el somio:
la gent ja ha après
a pensar amb el cap
i estimar amb el cor.

Retalls

La mediocritat va en processó,
sense aturar-se a reflexionar;
em fa mandra constatar-ho.

Si fa o no fa, aquest és un èxode
que s’exilia de qualsevol elogi
i d’una prudent especulació.

Aquesta desfilada d’ineptitud,
sembla un para-sol sense sol,
un càtering a l’estupidesa humana.

Mentrestant, jo em quedo amb:
traces i bocins de vehemència
i retalls d’inútils frustracions.

“A partir de certa edat, la modèstia és un defecte”  (Carles Porta)

Ho tenim clar?

Tenim les idees clares? Els jutges i fiscals també voten. Aleshores, no siguem ingenus. En el seu exercici i desenvolupament professional, cap a quin partit polític o polítics s’inclinen? ¿Cap el partit polític que han votat a les eleccions o cap el partit polític que no han votat? Jutges i fiscals són humans, costa pensar que tots ells són imparcials al cent per cent i això, tinguem-ho clar, també és fer política. Per aquesta raó diem poder judicial i al llarg dels anys només cal veure quan polítics han estat processats i quants jutges i fiscals ho han estat.

Per altra banda, hem de tenir en compte que tenim dos justícies, una justícia impartida per jutges i fiscals que han arribat al càrrec, mitjançant un concurs-oposició i, per tant, són funcionaris de l’estat (ignoro si es poden acollir a l’estatut del funcionari) i els jutges i fiscals que són elegits per designació d’un partit polític, tant si aquest governa com si està a l’oposició; amb la qual cosa, sempre ens quedarà el dubte de si aquest jutge o fiscal farà una obediència deguda; ja que, qui l’ha anomenat pel càrrec, també el pot cessar.

Per últim, sempre tindrem un dilema existencial entre el poder executiu i el poder judicial, perquè el poder legislatiu no pot preveure com s’articularà i desenvoluparà la llei per part de l’executiu, ni com la interpretarà el poder judicial. Però..., tranquils, que això se’n diu democràcia o, si voleu, joc democràtic.

Tarda d’hivern

Aquesta tarda d’hivern
que perfuma els sentits
amb cadència de records
i embruix de melangia.

Aquesta tarda d’hivern
que m’omple l’ànim
de solitud i assossec
al baluard del sentiment.

Aquesta tarda d’hivern
que enganya a l’esperit,
i les tentines del temps,
per percaçar somnis.

Breu tarda d’hivern
que allunya la temença,
l’aspre desig, i m’adreça
a la tossudesa de viure.

“La meva ment és una nau sideral que em porta per tot l’Un-i-vers. Cada planeta és un vers i cada galàxia un poema”

Altra dimensió

Poso en ordre
els meus propòsits,
que estan empresonats
al calaix dels somnis.

Mentre, sol·lícit,
arrossego el silenci
dins el feble àmbit
de la meva peresa.

D’aquesta manera,
maó a maó edifico
cada vers i desvetllo
la dimensió de l’ànima.

Què cal saber sobre el tabac?

(Dedicat a alguns tertulians, bocamolls, que opinen sense saber)

El tabac és una planta d’origen americà i és una matèria orgànica. Dins la química orgànica hi ha un grup de substàncies anomenades alcaloides, totes elles tenen el sufix –ina en la seva terminació. Els alcaloides són coneguts des d’antic per les seves propietats i efectes dins l’organisme humà; de fet, en el laboratori químic que és el nostre organisme, també es produeixen alcaloides endògens. Els alcaloides han estat i són molt utilitzats en farmacologia com, per exemple, la Quinina i Teofil·lina. Tots els vegetals contenen (en major o menor proporció) alcaloides en la seva composició, sent la reina la rosella blanca o flor de l’opi (Papaver Somníferum) que aglutina a varis alcaloides, entre ells tres tan importants com són: Morfina, Codeïna i Papaverina. Com tothom sap, l’alcaloide que porta el tabac és la Nicotina. Per tant,  la primera cosa que hem de saber és: Fumar “no és tan sols un vici”, fumar “és una drogoaddicció”, com ho és la ingesta que fem de qualsevol alcaloide sense finalitat terapèutica (Una droga és una droga, sigui legal, sigui il·legal o sigui un medicament)

La segona cosa que hem de saber: El fet de fumar comporta respirar el fum de la combustió d’una matèria orgànica. En la combustió del tabac es produeixen fins a 4.000 (sí, sí, quatre mil) substàncies diferents; des de biòxid de carboni, monòxid de carboni i sulfhídric; fins a quitrans i lignines. Els científics han pogut estudiar les repercussions que tenen dins l’organisme humà 2.000 d’aquestes substàncies, però encara no saben com repercuteixen les altres 2.000. També cal saber que, a més a més, la indústria tabaquera addiciona fins a 300 (sí, sí, tres-centes) substàncies diferents en l’elaboració de les cigarretes. Algunes, tan curioses com poden ser la mel o la colònia Pachuli i altres, tan perilloses com són els broncodilatadors i anestèsics locals. Sorprenentment, el tabac és l’únic producte de consum que no porta ressenyades les substàncies de la seva composició. ¿Com pot ser que governs i associacions de consumidors ho permetin? En un estudi es deia que, una vegada pagada tota la despesa sanitària, encara li quedava a l’estat un saldo positiu per la recaptació de l’impost especial que té el tabac; tenint en compte que a Espanya hi ha més de deu milions de fumadors, ens adonem de la magnitud de negoci que té o tenen els governs amb l’impost del tabac.

Un fumador hauria de saber que, tenint tota la sort del món, l’únic que pot aconseguir és tenir una bronquitis crònica. Si té menys sort, patirà un emfisema pulmonar, més tard asma bronquial i la síndrome patològica conjunta de les tres malalties (bronquitis, emfisema i asma) anomenada M. P. O. C. (malaltia pulmonar oclusiva crònica) També hauria de saber que pot patir malalties vasculars i coronàries, com angina de pit i infart de miocardi. I, per últim, tota una gamma de càncers (“per se” o associats a altres factors de risc, com l’alcohol) encapçalats per: Càncer de pulmó, mama, cap i coll, gàstrics, etc. Totes aquestes patologies, i donada la idiosincràsia hormonal i metabòlica de la dona, s’agreugen en cas que el fumador sigui femení. Així mateix, la persona que està, viu i conviu amb el fumador, és considerada un fumador passiu ja que inhala la denominada “corrent lateral o secundària” que porta tres vegades més nicotina i quitrans que la corrent principal, aspirada pel fumador, i unes cinc vegades més monòxid de carboni. Un fumador passiu, exposat al fum del tabac durant una hora, inhala una quantitat equivalent a 2-3 cigarretes.

Una qüestió que sol ser polèmica és el comportament psicològic del fumador que, alguns autors, no hi veuen cap mena de diferència en el comportament d’altres drogaaddiccions; sent el tret més característic el proselitisme. Avui en dia, en alguns sectors socials, encara està ben vist “convidar a fumar”, doncs dins el grup es produeix el gregarisme que dilueix el complex de culpa que genera tota acció negativa en la psicologia de la persona.

Hi ha altres coses que poques vegades es comenten i que, no obstant, són importants. Per exemple: El 50 % dels càncers de pulmó (atribuïts al tabac) no són culpa del tabac, són per culpa del paper de fumar (cel·lulosa de l’arròs) i de l’adhesiu, utilitzat per confeccionar la cigarreta. Per tant, si encara s’elegís fumar, seria recomanable fer-ho en pipa i amb un bon filtre de quitrans. Així, com a mínim, aconseguiríem baixar de forma dràstica les conseqüències i el risc d’emmalaltir.

Com a reflexió final, cal posar de manifest que l’acte de fumar és un acte contra natura (s’inhala el fum de la combustió d’una matèria orgànica) i que tots els actes contra natura tenen repercussions en la salut.

“Pneumomocs”  (Ricard Ustrell) (enlloc de dir Pneumococs. Equivocació? Error?)

Ratlla de vida

A quina pàtria ens acollim?
La llei dels somnis té
ficada la mirada encesa
a un possible horitzó
de claredat i esperança.
Acull, sense defallir,
l’embat inexcusable,
els jorns de sacrificis
i el triomf de la tendresa.

Embolicat de música

(Dia Mundial Contra el Càncer)

“Auguris” de temps
i a la “Ingenuïtat”
de cançons que tenen
regust de joventut.

M’embolico amb música,
sense que sigui per a regal,
però que em fa sortir
del món de la quimio.

Els déus no tornen.
Els herois estem sols.
I el destí ens porta:
a un ser i un seré final.

“La vida descorre casada amb el temps, fins que la mort li manlleva el divorci”

Escenografia

Faig malabarismes
amb el diccionari;
origen de paraules,
de verbs i misteris.

Sempre hi ha incertesa
i bocins d’estridència
quan alenes una plenitud
senzilla i essencial.

Tot plegat, l’esclat
d’una escenografia
on el poeta és...
ingenu serf del poema.

La senyora

Indecís, busco
refugi a la tristesa
i em capbusso
dins la incertesa.

A l’arrel del secret
hi trobo el límit
al maleït dol:
El procés d’adaptació.

I no estic per foteses;
no puc pas negar
la síntesi de la por
i la seva ganyota.

A cada senyal,
sense aldarulls,
m’afanyo a sortir
dels seus paranys.