La mediocritat va en processó,
sense aturar-se a reflexionar;
em fa mandra constatar-ho.
Si fa o no fa, aquest és un èxode
que s’exilia de qualsevol elogi
i d’una prudent especulació.
Aquesta desfilada d’ineptitud,
sembla un para-sol sense sol,
un càtering a l’estupidesa humana.
Mentrestant, jo em quedo amb:
traces i bocins de vehemència
i retalls d’inútils frustracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.