Tarda d’hivern

Aquesta tarda d’hivern
que perfuma els sentits
amb cadència de records
i embruix de melangia.

Aquesta tarda d’hivern
que m’omple l’ànim
de solitud i assossec
al baluard del sentiment.

Aquesta tarda d’hivern
que enganya a l’esperit,
i les tentines del temps,
per percaçar somnis.

Breu tarda d’hivern
que allunya la temença,
l’aspre desig, i m’adreça
a la tossudesa de viure.