La clau del temps
tanca porta i deixa
fora les mirades
i petjades de la lluita:
la Terra d’Acollida
ja no és Terra Promesa.
La llei del seny
ha de trencar la rutina,
sense decebre ni defallir
el pas dels anys.
Solc rere solc,
s’ha de capgirar el territori,
que l’or torni a ser groc
i la sang vermella,
per ondejar preguntes
que varen fer els nostres avis.
Som on som i amb vent de cara.
Dempeus, ens toca girar full,
per fer la mateixa plana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.