A ritme de secret, estimo
el subtil misteri d’una mirada,
quan l’inhòspit temps
descobreix la futilitat
d’una pausa, recel maltempsat
en mirall de complaença.
Tossut i discret, encenc
la riquesa d’una vida
a l’abric circumspecte
d’un espai. Àmbit d’un no-res
on sempre juga l’amor.
Després de tot, n’és un projecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.