La nostra Justícia

Quan era estudiant, a classe de medicina legal, li vaig qüestionar al professor que considerava que la llei no era igual per a tothom. Escandalitzat, el professor em va replicar dient-me que sí, que la llei era igual per a tothom. Aleshores, vaig dir-li que l’aplicació de la llei no és igual per a tothom. Llavors em va dir: “Ara sí, ara estic totalment d’acord amb vostè” És trist tenir que constatar aquest fet, com és trist tenir que sentir a un prestigiós jutge dir: “Tenemos una legislación de roba gallinas” O, igualment, quantes vegades hem sentit dir als advocats: “El juicio irá en función del juez que nos toque en suerte”

En una altra ocasió, a un acreditat jurista li vaig sentir dir: “En un estado de derecho no hay nada por encima de la ley” Poc temps després, el mateix jurista (i sense tremolar-li la veu) era capaç de dir: “Una ley no puede contemplar todos los supuestos éticos” Aleshores (aplicant el sil·logisme aristotèlic), resulta que l’Ètica està per damunt de la llei; la qual cosa és força evident i no sé si li quedarà prou clar a l’acreditat jurista.

I dit tot això, cal preguntar-se, ¿quina mena de Justícia tenim si hi ha diferències alhora d’aplicar la llei o alhora d’interpretar-la? ¿Tenim una Justícia interessada, que vetlla més pels interessos econòmics i polítics que pels interessos ciutadans? ¿Quan tindrem una democràcia on es legisli pensant i afavorint a tota la població? ¿Quan tindrem una democràcia on el Poder Judicial sigui realment independent i no siguin elegits els seus alts càrrecs a proposta de partits polítics?

M’agradaria que a la Justícia li traguessin la bena dels ulls, perquè veges la realitat del país i que la seva balança estigués molt equilibrada i en horitzontal, no torta com ara.