Prepotència endogàmica

Quan s’encunya un concepte, cal tenir molt present el significat de les paraules que s’utilitzen per expressar-lo. I, sens dubte, el millor camí per fer-ho és mitjançant l’etimologia de les paraules que emprem. Més tard, s’haurà de lligar la significació de totes aquestes paraules, per tal d’establir la definició del concepte. Així doncs, fem-ho d’aquesta manera:

S’entén per prepotent, aquella persona que té un poder superior o és molt poderosa. No obstant, socialment també s’utilitza prepotent per definir a aquella persona que es creu superior sense ser-ho.

L’endogàmia estableix el matrimoni entre membres d’un mateix grup o clan. Aquí també ens trobem amb una interpretació social, que utilitza la paraula endogàmia per determinar un grup, secta, tribu o clan, molt tancat en ell mateix, en les seves idees o estil de vida; aïllant-se i rebutjant tot allò que ve de fora i és extern al grup.

Si lliguem les dos definicions tenim que la prepotència endogàmica determina el poder superior que es deriva d’un matrimoni endogàmic. Ara bé, si apliquem la interpretació social, la prepotència endogàmica l’hem de definir com: “La superioritat real o fictícia d’un grup respecte a la resta de la societat, sent aquest grup rebec a l’entrada de tot allò que ve de fora i no forma part del grup” Us sona aquesta música? Sigui música política, religiosa, social o familiar? I dic música, perquè cada grup amb prepotència endogàmica fica la seva pròpia lletra.

(Aquest article està dedicat a: Sr. Rajoy, Sr. Sánchez, Sr. Iglesias i Sr. Rivera)