El pòsit filosòfic remuga
en el desvagat i agredolç
escepticisme d’un oblit, captiu
del perenne migdia de la vida,
amb sandàlies de missatger
i prop el canyissar i sèquia,
ambivalents, del meu pensament.
Enyoro la penombra de la ignorància
el càndid i fresc xopar de la rutina;
hi ha masses reixes en les idees
i, a més a més, s’han fet queloides,
dins un cervell que és xifreda
i fossal ideològic. A trenc d’alba,
somnàmbul, creuré en el nou dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.