Truca el sol a la finestra, li dono pas franc;
la meva pell ho agraeix, tenia fred.
Amb ulls clucs, em sembla sentir
la sorra a l’esquena i el so d’ones alliberades,
també em sembla escoltar el brogit de pins,
el xiu-xiu de marinada i l’olor a sal marina.
Quina llàstima! Tard o d’hora, hauré d’obrir els ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.