Entre el sembrat i la vinya,
l’avi desfer el sorral de l’era,
en contra l’opinió de tothom.
Amb endurança i perseverança,
fruit d’anys d’expertesa, l’erm,
a poc a poc, salpar del moll
de la incomprensió cap al port
de la il·lusió. Jo, enjogassat
pel seu repte, voleijava
al seu entorn, fent-li costat.
Entenia que el brescam està
més arrelat al pensament
que al secà de la terra.
Avui, quan veig la boira acaronar
les endormiscades pomes,
me’n recordo del mestrívol avi
i el presagi que, al captard
de la vida, n’és robí de llum
i saó pels que vénen darrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.