Un terreny de gira-sols,
amb branques encreuades,
s’obra per damunt el mar i
el sorral que emmotlla la platja.
Arran d’aigua, contemplo
les tímides bombolles com
giravolten curoses i porugues,
són tènues vibracions de nit,
són... les meves gira-llunes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.