Tu!, on ets?
On ets quan tinc fred;
quan les llàgrimes
brollen soles, perquè
no brollen les paraules.
Tu!, on ets?
Quan la nit és més fosca
o quan la beneïda pluja
em convida a compartir
paraigües i somriures.
Tu!, on ets?
Quan surto de casa
per buscar-te, per trobar-te.
Com és el teu rostre?
Per quin carrer camines?
Tu!, on ets?
Dóna’t a conèixer!,
parla’m!, somriu-me!
No tinguis reguard de fer-ho,
tranquil·la, jo sóc més poruc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.