Ploro

Ploro,
tot mirant l’horitzó,
on el cel es fa mar
o el mar es fa cel.

Ploro,
per tots els amors
(els meus, els teus)
que hem estimat.

Ploro,
per tot allò que ve,
per tot el que no torna
i pel record perdut.

Ploro,
amb aquesta pluja,
que també plora, per
una terra assedegada.

Ploro,
perquè l’aigua és
el bé més valuós,
la vida més valuosa.

Ploro,
per tu, ploro per mi.
Ploro a Catalunya,
la terra incompresa.

Ploro,
quan estic trist,
quan estic content
i quan m’emociono.