Aquesta flaire, fresca,
sembla més de tardor
que de marinada.
A l’horitzó llunyà,
el sol s’estira i...
comença a badallar.
Sant Feliu post-romànic,
Guíxols ibèric; i jo,
buscant les meves arrels,
d’un Boadella català,
potser grec ampurià
o, fins i tot, italià.
La mediterrània
sempre retorna a mi
i em fa de nou somiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.