Quan trontollen els sentiments
pel inhòspit erm del silenci,
podem buscar refugi romàntic
i fugir d’una incipient agressivitat,
allunyant l’espectre de la seducció.
El nostre entorn, solitari i insolent,
posa compàs a cada batec del cor
i engendra els murs i fonaments
que aixecaran la veu enfervorida:
Brums de profetes, brums de poetes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.