Temps de poesia

Interrogo el paper en blanc,
el seu precís contorn,
aquest assaig, aquest esborrany,
on esculpir les paraules
i escollir-les quan escric.

Encara puc aguaitar
pel vitrall del temps
i desertar d’alguna feblesa,
a l’hora d’entendre l’enyor,
pel prodigi de ser poeta.

Dins d’aquest desordre,
poso pols de sentiments
i goig per a l’estima,
on eficàcia i serenitat
són espai i temps de poesia.