Per l’espill-cel de Tardor
sura, amb tarda asserenada,
la sang blanca de núvols:
la sensibilitat de Ponent.
Planejant l’alta muntanya,
hi podem trobar l’èxtasi,
el llarg catàleg de plantes
i arbres de bosc i ribera.
Cada camí, cada rierol,
conformen un laberint,
el claustre de Natura
que ens duu a ser monjos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.