Àngels asimètrics

No goso ser i, fins i tot,
no goso estar. Aquell vailet,
amb cara d’àngel, cercava
l’encanteri de l’edat;
el màgic espectre, esvaït
i rampinyaire, de fer-se gran.

Ara, tremolós, a lloure de versos
amb “veu d’àngel” busco...
bisellar el malèfic temps
perdut, escapat. Torno a ser
trapella d’esperit i penedeixo
per no tenir l’Èol d’Olimpia.