Ora de jovença

(El temps suau i tranquil de la joventut)

L’aiguabarreig adolescent
es fonia dins el seu laberint,
entre la nimfa del desig
i l’ocellot de la mort.
El garbí trenava enyorances
amb flibades al cor i xerrics
impetuosos.
                     Prop la barana,
del finestral, el parrup
polsegós del record era
a l’aguait de l’encantament
i biaix d’una faldilla escocesa.
Després, un pensament empostissat
resseguia, de reüll i a cel obert,
el ressòl, quan esborrava
les seves tendres petjades.