Pols i teranyines

(...i somriures indolents)

L’escó de la intel·ligència
es troba ple de pols i teranyines.
L’hemicicle li va al darrere,
quan la boira revifa el clarobscur
i balbuceig del buit dialèctic.
Per terra, clofolles de pensament
trenquen el silenci a cada passa.

Sense companyia, a la intempèrie
del diàleg, udola la nuosa
alzina de la raó amb escorça
d’experiència, clivellada pel balb
camp de cada filosofia, de cada
escamot polític. Així, eixa el fum
i la sentor de caducades paraules.