Filat frívol

Un calmós atzar m’agombola
la nuesa de la meva solitud,
per marcir el record prohibit:
primer, cel rogenc; després,   
nit closa i, enmig, el voral
del desengany. Insomne,
com viatger fantasmagòric,
albiro la dèria escadussera
d’escollir un nou enyor,
dins el bosc de garrics que tinc
a la fondalada de la memòria.
Mai podré dissoldre l’enfilall
d’aquest filat de frivolitats,
l’entelada teranyina del passat.