Hola i adéu

Quan pel carrer es troben dos persones conegudes, i fan ús del seu reconeixement, l’ordre natural d’aquest reconeixement és: salutació, conversa (o xerrada) i comiat. I tinguem les idees clares: “Hola” és una salutació i “Adéu” és un comiat. Per tant, totes aquelles persones que utilitzen el comiat “Adéu” com a salutació, ens podem plantejar per què ho fan. A mi se m’acudeixen dos raons. La primera és que volen fer-te el reconeixement amb una salutació-comiat, però no volen entaular ni la conversa subsegüent ni el comiat autèntic. La segona, perquè porten massa presa i no tenen temps per atendre’t i per aquesta raó obvien tant la salutació com la conversa. No obstant, crec que, per defecte, seria més adient fer la salutació i reconeixement amb un “Hola”, sense parar-se i continuant el camí, que fer la salutació amb el comiat “Adéu”, perquè aquest adéu es podria mal interpretar, podria portar implícit un reconeixement fet o per obligació o per una qüestionable educació.

Tenia un amic o conegut (no ho recordo bé) que solucionava el tema tot dient: “Hola” i “Adéu”. I d’aquesta manera et deixava ben clar que no tenia temps o no tenia ganes d’entaular la conversa que es desenvolupa entre el “Hola” i l’“Adéu”.