Imperceptible

La voluntat es gronxa
com un ocell a la branca
i els meandres del silenci
li obren riu incert a l’atzar.

Com, imperceptible, persistir
i reconèixer el poruc neguit?
La presència de l’albada
posa una dubtosa esperança.

I ja al captard, subtil vespre,
destriarem els nostres somnis,
d’una realitat que no ens agrada
i que ens té massa subjugats.