La tarda se’n va

Assossegat enyor d’una tarda,
quan el sol dalla l’horitzó
per damunt dels camps.

Un buit que omplo de dubtes,
on lentament sorgeix l’absència
i el desordre de la melangia.

Sota l’ombra d’aquella olivera
trobarà refugi la temença,
dins l’entranya de cada secret.

Llunyà, escolto el lladruc d’un gos,
ell també sembla malenconiós.
I aquesta tarda de tardor se’n va.