diumenge, 22 de desembre del 2024

Amanint un poema

He viscut un dia de sol,
ple de llum i de vent,
amb les quatre branques
de la meva estimada filla.

Érem set, com aquesta
setmana de Tardor
que hem gaudit, envoltats
d’un terra de fulles i olives.

Queda amanir el poema,
ficar-li sal de nostàlgia,
oli de suau delicadesa
i vinagre de fortalesa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.