No puc deixar re a l’atzar,
ni fugir, ni ser temerari;
però em cal seguir insistint,
sense caure en cap temptació.
Sóc una mica furtiu
quan perdo la meva essència
i la senzillesa d’estimar:
l’èxtasi i miratge de colors.
Mentrestant, esmolo un crit,
abans de cada combat,
com estímul per establir
un presagi i una ignorància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.