Poc o molt, la nostra vida
no deixa de ser una metàfora,
com la grisor fantasmagòrica
de la boira, quan s’aplega la nit:
el cau on es bressolen les pors.
I al fons, la Seu Vella, Lo Castell,
el far dels lleidatans que...
Sí, som fills d’aquesta boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.