Cendres fredes

Amb remor de branques,
tremolen fulles de tardor
que el vent foragita,
enaltint el desordre
d’un temps intempestiu.

Expectant, i a poc a poc,
remeno cendres fredes
a la llar d’antics somnis.
Encís i desencís
a l’esquerda del record.

De vegades,
és inútil imaginar
fins on arriba el sostre
del nostre pensament.
Llavors, cal tornar a port.