Gestió del silenci administratiu

“Nemo autem regere potest nisi quiet regi”

Quan s’adreça un escrit a qualsevol càrrec directiu de l’administració, es té el dret a una resposta, mai s’ha d’admetre el silenci com a contestació i s’ha de requerir aquesta resposta tantes vegades com siguin necessàries; a més a més, es té dret a rebre la resposta per escrit. El silenci administratiu només beneficia a qui l’efectua (encara que la llei digui el contrari) i rara vegada beneficia a l’administrat. Ja que, qui efectua el silenci, defugís de la responsabilitat que li és inherent al seu càrrec o bé intenta diluir-la dins el conjunt i context de l’administració (camuflatge) o bé declina aquesta responsabilitat (per activa o per passiva) vers el seu immediat superior jeràrquic (inhibició)

Insistint de nou, s’ha de tenir sempre present que la responsabilitat va amb el càrrec. Per tant, sempre es pot demandar aquesta responsabilitat a qui utilitza el silenci com a resposta. Qui refusa la responsabilitat del seu càrrec no és mereixedor ni del càrrec que ostenta ni de la confiança que han dipositat en ell. Un directiu està per solucionar problemes, no està ni per aparcar-los ni per generar-n’hi més amb el seu silenci. Aquest fet, cal reflectir-lo i denunciar-lo, mitjançant la responsabilitat subsidiària (corresponsabilitat) que tot superior jeràrquic té amb el comportament del seu subordinat. Així doncs, quan es faci la demanda de responsabilitat, és convenient efectuar una “escala” jeràrquica professional. Per aquesta raó, és aconsellable lliurar còpia de cada escrit que es faci al superior jeràrquic a qui hem adreçat l’escrit, tantes vegades com siguin necessàries (gota malaia) i pujant en cada ocasió un esglaó més dins d’aquesta “escala” jeràrquica.

S’han de documentar, cronològicament, tots els passos que es donin i deixar constància dels mateixos, mitjançant registre d’entrada de cada document i/o lliurant-lo per correu certificat. Mai s’ha de presentar el document original (principi de seguretat), s’ha de presentar còpia compulsada de cada document on hi quedi reflectit el seu registre d’entrada.

Si per qualsevol circumstància la demanda és molt urgent, i ja està ben documentada, enlloc de pujar per “l’escala” jeràrquica, es pot utilitzar “l’ascensor” que ens permet la llei, adreçant-nos directament al síndic de greuges. D’aquesta manera, es guanya temps i es força una resposta, doncs es trenca amb la dinàmica i inèrcia que té el silenci administratiu. Ja que, el síndic de greuges només té com a interlocutor vàlid a la conselleria (regidoria, ministeri, etc.) competent en la demanda.

És molt recomanable remetre una còpia de tots els documents que gestionem als sindicats, per si en algun moment ens volen fer costat (actitud activa) i ajudar-nos. També és bo tenir-los informats encara que no s’involucrin (actitud passiva); així, mai podran qüestionar (a l’administrat o a l’administració) els acords individuals assolits.

En el supòsit que el litigi arribi a terreny judicial (cosa poc probable, però no impossible), s’ha de tenir ben present el principi d’igualtat: “mai s’ha de denunciar organismes o institucions”, s’ha de denunciar persones i càrrecs de responsabilitat. Ja que, i com és obvi, ni organismes ni institucions fan cap mena de silenci, són les persones les que efectuen el silenci administratiu, en ús del seu càrrec i responsabilitat.

Per últim, no hi ha que defallir mai i és bo tenir present dues coses: Que tots els litigis tard o d’hora s’acaben i s’arriba a un acord, doncs la base democràtica del diàleg sempre aflora. I que tot aquell que desenterra la “destral de guerra”, tard o d’hora no li queda cap altre remei que tornar-la a enterrar.

Segre53