L’absentisme laboral –en la seva accepció positiva– s’integra dins l’absència al treball per causa justificada i emparada per la legislació (vacances, baixes i permisos) i representa un dels assoliments socials més important en quant al món del treball es refereix. No obstant, el concepte “absentisme laboral” sol tenir connotacions negatives i s’entén, com a tal, l’absència al lloc de treball a l’abric o camuflatge d’una baixa per accident o malaltia comuna, constituint un frau i llastra per a l’empresa.
Però encara hi ha un tercer absentisme –anomenat “absentisme presencial”–, el qual utilitza part de l’horari laboral –també es pot incloure l’ús de recursos de l’empresa– en activitats particulars, que no tenen cap relació amb la feina desenvolupada. Aquestes activitats poden anar des de disponibilitat de temps per a activitats alienes al treball, fins a activitats de lleure i oci.
Contràriament al que molts pensen, l’absentisme presencial és pràctica molt antiga –sobretot en el sector públic–, i que hem vist reflectida tant en el cinema com a la vida real: llegir el diari, tertúlies esportives o socials, trucades telefòniques personals; visites freqüents o temps d’estada excessius a la cafeteria, etc. No obstant, avui en dia, l’absentisme presencial se’l relaciona amb les noves tecnologies, sobretot l’ús indegut d’internet i correu electrònic amb fins exclusivament personals. Si aquest absentisme presencial és molt acusat –sempre hi ha un mínim tolerable– pot contribuir a minvar la productivitat de l’empresa, generant problemes d’organització i, com no, incrementant el cost de recursos humans. Els experts xifren que aquest absentisme al cap de l’any representa entre el 1,5 i el 4 % del PIB, segons quin país de la Unió Europea sigui l’estadística.
Com es pot combatre aquest fenomen? L’essència del problema radica en la motivació, cal esbrinar quines mesures poden contribuir a incrementar el grau de satisfacció del professional o treballador. Per exemple: flexibilitat d’horaris (jornades a temps parcial), condicions i ambient de treball adequats (seguretat i higiene); facilitar la formació continuada amb cursos i jornades tècniques (a la llarga, “l’absentisme formatiu” és productiu) i la integració en una responsabilitat participativa dins la feina: racionalització de l’estructura jeràrquica i configuració del treball en equip. Aquesta última, l’eterna assignatura pendent de qualsevol empresa, sigui pública o privada.
Però encara hi ha un tercer absentisme –anomenat “absentisme presencial”–, el qual utilitza part de l’horari laboral –també es pot incloure l’ús de recursos de l’empresa– en activitats particulars, que no tenen cap relació amb la feina desenvolupada. Aquestes activitats poden anar des de disponibilitat de temps per a activitats alienes al treball, fins a activitats de lleure i oci.
Contràriament al que molts pensen, l’absentisme presencial és pràctica molt antiga –sobretot en el sector públic–, i que hem vist reflectida tant en el cinema com a la vida real: llegir el diari, tertúlies esportives o socials, trucades telefòniques personals; visites freqüents o temps d’estada excessius a la cafeteria, etc. No obstant, avui en dia, l’absentisme presencial se’l relaciona amb les noves tecnologies, sobretot l’ús indegut d’internet i correu electrònic amb fins exclusivament personals. Si aquest absentisme presencial és molt acusat –sempre hi ha un mínim tolerable– pot contribuir a minvar la productivitat de l’empresa, generant problemes d’organització i, com no, incrementant el cost de recursos humans. Els experts xifren que aquest absentisme al cap de l’any representa entre el 1,5 i el 4 % del PIB, segons quin país de la Unió Europea sigui l’estadística.
Com es pot combatre aquest fenomen? L’essència del problema radica en la motivació, cal esbrinar quines mesures poden contribuir a incrementar el grau de satisfacció del professional o treballador. Per exemple: flexibilitat d’horaris (jornades a temps parcial), condicions i ambient de treball adequats (seguretat i higiene); facilitar la formació continuada amb cursos i jornades tècniques (a la llarga, “l’absentisme formatiu” és productiu) i la integració en una responsabilitat participativa dins la feina: racionalització de l’estructura jeràrquica i configuració del treball en equip. Aquesta última, l’eterna assignatura pendent de qualsevol empresa, sigui pública o privada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.