“A tota acció hi ha una reacció, que pot ser desmesurada si aquesta acció s’entén com una provocació o agressió”

“Si creus que l’educació és cara, prova amb la ignorància”  (Autor desconegut)

El passadís blanc

La llum, sense origen,
omple el passadís
i et direcciona a l’arc,
on els éssers estimats
ens conviden a anar-hi
amb els braços oberts.

La mort, només és
tenebra pel qui no té
l’ànima i l’esperit
oberts a la innocència.

Pau que torna al seu origen.
Pau..., molta pau.

“Calumnieu amb audàcia; sempre quedarà alguna cosa”  (Francis Bacon)

“La veritat es corromp tant amb la mentida com amb el silenci”  (Ciceró)

Torn de vigília

M’agenollo a la gespa
per merèixer la rosada
i el bateig d’amor.
La resposta a un auguri
que, accessible, descansa
dins la benvinguda.

Sota zero, al fred
d’un desnonament de
desconfiança. El torn
de vigília que fa país
–al costat de renovada
confiança– sense preses
i amb desig d’estimar.

Parafrasejant a Gandhi

“No hi ha camins per arribar al malalt, el malalt és el camí”

Tres preguntes a la salut

“Quan parlem de salut, estem parlant d’estil de vida?”

“Quan parlem de salut, també estem parlant de malaltia?”

“Quan parlem de salut, assumim la nostra responsabilitat o la derivem al Sistema Sanitari?”

Poema secret del pròxim futur

Descric l’esperança que batega
amb moviment profund,
esgrafiant el covard oblit
i la insolència impúdica,
en remota baralla de golfes,
que em xucla la memòria.

Almenys, i fal·laçment, tinc
la nitidesa d’una referència
que em complau i manifesta
l’embruix voluptuós de la vida,
amb el llamp de la bellesa
i el seu ritme provocatiu.

La bonança del meu entusiasme
commou, però afebleix i
desdiu el dubte, el sentiment
que abraona, inesperadament,
un espai mort a la constància
i al vers més secret: el futur.

“Sense cultura no hi ha futur”
(Cultura intel·lectual, cultura tècnica i cultura d’investigació)

“Si miro enrere em veig vell, però si miro cap endavant em sento jove”  (Antonio Banderas)

Sense República

Deixa-ho,
que el vent s’emporti
el dolor nascut del insomni,
fins que el cel torni a ser gris.
Emportat la teva ombra,
aquella que nasqué a la tardor.
Tu ets Fill de la Boira
i la poma d’Eva el teu fruit.

Deixa-ho,
que el demà està molt lluny.

“La classe política, la classe, es passa el dia al pati, fora de l’aula i sense fer els deures”

“Massa a l’Est és Oest”  (Proverbi anglès)
(Massa a l'esquerra és la dreta)

Captiu d’amor

Sentiment captiu d’amor
que allibero vora el riu,
mentre el sol de febrer
escalfa la meva sensibilitat.

La suau remor de l’aigua
bressola el teu somriure
quan el vent Seré oneja
la senyera del teu cabell.

Captiu d’amor, captiu d’enyor,
tot fent camí, lluny de la por.

Política professional

“Hi ha una política que no és de partit, ni de dretes ni d’esquerres, una política que només busca millorar i dignificar la professió”

“Malgrat tot, a l’estupidesa també se li pot donar el benefici del dubte”

La calaixera

Era tot un referent, fet i fet
el clam ineluctable d’una
memòria, on s’encabien
les frisances del passat.
Prop, ressol de vidrieres
i jocs de mans amb llum
d’aiguabarreig, irisada,
on el parany del temps
sobtava privilegi de record.
Cada calaix: globalització
d’un món petit, endreçat
com auster quarter de
pertinències. El ramat
de roba en estabilitat
incerta i més incert ús.
I d’amunt, percaçades,
la residència de figuretes
i procaç estesa de retrats,
com llegenda de sentiments.
Massa món viscut, des de
la penúria del poble fins a
l’opulència de Dresde.
Davant d’aquella calaixera,
sempre vaig sentir-me com
un capçot de l’esperança.

“La por obnubila i fa canviar les prioritats”  (Luis Rojas Marcos)

“Les intel·ligències grans debaten les idees, les intel·ligències mitges els successos i les intel·ligències petites les persones”  (Anònim)

Drapaire musical

Per la platja rodolen
les cendres d’una cançó
i una espurna tafanera
m’oneja l’atziac record,
quan encara portava
gavardina de noctàmbul

i les ones d’enyor
eren prou fugisseres,
com per esmicolar
la covardia de l’errada
en el regne de la negació.

Aquest ritme fa penitència
–sabia segura d’evocació–,
dins l’ensopec golafre
del plaer més efímer.
Però no, no em sap greu
ser drapaire de cançons.

“Un home té l’edat de la dona que estima”  (Proverbi xinès)

“Hi ha un secret per viure feliç amb la persona estimada: no pretendre canviar-la”  (Jacques Chardonne)

Sota zero

Cau el termòmetre,
se’n va rere l’hivern,
vacances blanques.
S’ajornen primavera
i els poms de núvia
d’ametllers florits.

Cau el termòmetre,
febrer es fa desembre,
repta a duel –en lliça
d’honor de calendari–
a cada sol, dia i nit.

Cau el termòmetre
i cau la lluna plena,
que fita a l’almanac
amb pensament agrari.

Cau el termòmetre
i cau el nostre ànim.

“Normal significa que està dins de la norma i anormal que està fora de la norma. Ara bé, pot haver-hi anormals per defecte o anormals per excés”  (Altra cosa és, què entenem per normal?)

“Una cosa és tenir un baix nivell cultural i l’altra (molt més preocupant) és tenir un baix nivell d’educació. És a dir, mala educació”

Tobogan

Tinc el prec caducat,
el crèdit contaminat
i sabates esgarrifades.
L’handicap fa pendent
i el vidre està entelat.
S’eclipsa tota la pluja,
però no surt el sol
i el tobogan projecta
graons de vida artificial.

“Ara que s’ha ficat tan de moda El pensament emocional, caldrà equilibrar-lo amb L’emoció racional”