Descric l’esperança que batega
amb moviment profund,
esgrafiant el covard oblit
i la insolència impúdica,
en remota baralla de golfes,
que em xucla la memòria.
Almenys, i fal·laçment, tinc
la nitidesa d’una referència
que em complau i manifesta
l’embruix voluptuós de la vida,
amb el llamp de la bellesa
i el seu ritme provocatiu.
La bonança del meu entusiasme
commou, però afebleix i
desdiu el dubte, el sentiment
que abraona, inesperadament,
un espai mort a la constància
i al vers més secret: el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.