dimarts, 17 de febrer del 2015

Sense República

Deixa-ho,
que el vent s’emporti
el dolor nascut del insomni,
fins que el cel torni a ser gris.
Emportat la teva ombra,
aquella que nasqué a la tardor.
Tu ets Fill de la Boira
i la poma d’Eva el teu fruit.

Deixa-ho,
que el demà està molt lluny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.