Cau el termòmetre,
se’n va rere l’hivern,
vacances blanques.
S’ajornen primavera
i els poms de núvia
d’ametllers florits.
Cau el termòmetre,
febrer es fa desembre,
repta a duel –en lliça
d’honor de calendari–
a cada sol, dia i nit.
Cau el termòmetre
i cau la lluna plena,
que fita a l’almanac
amb pensament agrari.
Cau el termòmetre
i cau el nostre ànim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.