M’agenollo a la gespa
per merèixer la rosada
i el bateig d’amor.
La resposta a un auguri
que, accessible, descansa
dins la benvinguda.
Sota zero, al fred
d’un desnonament de
desconfiança. El torn
de vigília que fa país
–al costat de renovada
confiança– sense preses
i amb desig d’estimar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.