La lluna d’abril està
vinsada com el marbre
i és tèbia, camí del mes de maig.
La lluna d’abril és pròdiga
amb solituds i enamorats,
que fugen de la rutina
i de l’insomne del desterrat.
La lluna d’abril té
monopoli de primavera,
vers de cirerer florit
i poema d’espai obert.
La lluna d’abril és...,
i serà, la meva lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.