Va i bé l’oreneta,
fregant terrats i teulades,
passant a gual carrers
a ritme de xiulet i ona
tèrmica. El tebi sol
la investeix com cicerone,
que puntejarà tot aquest
modernisme català
de ciutat que té arrelada
la terra en el propi nom:
terra de Terrassa; on eix
aquest istme modernista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.