Estic força amoïnat,
el dubte em xucla la sang
i em rosega l’ànima.
Foll i maldestre,
per aquesta basarda
d’ensonyament,
esculpeixo les flames
que em donen calor.
Mentre,
faig un glop innocu
del flascó de l’enyor,
per esmunyir la vergonya
cap a l’escletxa del mirall
de les paraules perdudes.
Malaltissa vanitat
que cada nit miola
el secret narcisista
d’un desfici dins
la platja d’estrassa:
desert i miratge
d’aquest foll amant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.