Sempre Blau

Aquell vent que vàrem gaudir
al capvespre de la nostra vida,
quan l’estiu fugia, tot content,
per retrobar-se amb els companys
a l’escola del nostre avenir.

Màgica lluna,
encatifada amb
núvols d’edredó.
El cuc a amagar
de l’última nit,
de l’últim estiu;
recer d’emocions,
aixoplugades per
nous sentiments,
amb nous amics,
amb nous somriures.

I a l’horitzó, com sempre,
els dos eterns blaus:
Blau al cel i Blau marí;
com aquest cansat cor:
Blau al cor i Blau a l’esperit.