Quan les orenetes
s’apleguen per marxar,
senyalant l’arribada
de la tardor, altres orenetes
–record, enyor i melangia–
revenen cada any per
senyalar-me la rerevera.
Per això, avui vull
parlar-te molt suau,
a cau d’orella, perquè
els nostres cors estan
junts i no necessiten
gaires paraules. Perquè
també hi ha orenetes
com petons de paper
i petons de silenci,
petons que mai
s’emportarà el vent.
Petons que només
se’ls pot endur
la llum del teu mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.