Paraules perdudes

Queda el retorn de
paraules perdudes.
Queda el poema de
l’amor estimat i somiat.
La llum blanca de
(tant se val quin)
qualsevol estel.
N’és la nostàlgia,
però també n’és
necessitat de tornar
a recordar, a viure
un temps, un territori
i una nova il·lusió.

El sentiment trenca
amb el temps i l’espai,
mentre l’emoció queda
perduda amb la seva
data de caducitat.