(Als Castellers de Terrassa)
La intimitat de la rotllana
n’és la brúixola per al
cap de colla. Muts,
tothom absort, amb
mirar fix, fins que
la gralla trenca el silenci
amb el seu so expectant.
L’alè contingut
humiteja d’emoció
en ulls i somriures,
fins arribar a l’esclat;
l’ovació que eixorda
tota la Plaça Vella.
Aleshores, és quan
em vaig sentir
més català que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.