El cel fosqueja en el fondal de l’horitzó.
Pel llarg ombradís del contramurat,
un brivall puja damunt el pedrís
i ressegueix els correus, fins trobar
un forat, un trau de bastiment,
on hi té amagat “el seu tresor”
La llauna de codony està força rovellada
i el seu contingut fa un fregadís somort.
Li costa obrir-la. L’encantella amb
una petita navalla de pescador.
Dins, la baldufa grossa i la petita,
bales de vidre i fang, i els cromos
que van sobrar de la col·lecció.
Treu un clip daurat de la butxaca
i fica el nouvingut dins la llauna.
Un sospir de satisfacció i, camí de casa,
fa l’esglai de la victòria.
El Joan, demà, el trobarà a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.