En la fondalada del pensament
hi tinc hoste l’endormiscat desig.
Aquest carreu (llamborda fosca)
esfilagarsa el meu esperit,
esmaperdut per l’encuny de l’enyor.
Guaret on esbanco els meus sentiments,
amb algun que altre xerric emocional.
Després de tot, la rauxa i el malfat
s’esfullen en codolar de riu esquerp
on hi tinc el rai de la meva imaginació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.