El seny del lladre

De tant en tant,
es reclou en el reialme del seu silenci,
a cop i tritlleig de paraules belles
i dolces, fruit ja marcit del passat.

Amb elles, vol reciclar el present,
generant unes expectatives noves,
un “signum”, un senyal o fals seny
que sempre acaba en frustració.

I ho pot fer amb “sensus”, fals sentit
o falsa sensatesa, quan pensa que
la seva vida està farcida d’emocions,
sense adonar-se’n de la manca de sentiments.

Fa un enroc emmurallat i des del merlet
viu una vida hipotèticament artística,
però totalment exempta d’un mínim filosòfic
que dignifiqui l’esperit d’un passat perdut.

Lluny del seu fred i isolat reialme,
el seny del lladre m’avisa que la nit
ja torna, amb el seu feixuc silenci
o amb la seva verborrea eixorca.

(Dedicat a MJJT)