Feminisme, quin feminisme?

Fa més de trenta-cinc anys la paperera Inpacsa tenia un sistema de producció de cel·lulosa continuo, instal·lat per una empresa sueca anomenada Kamyr. Quan el sistema portava deu anys funcionant, l’enginyer suec els hi va dir que calia parar la producció una setmana per fer un manteniment. Es tenia que trencar l’anell, aixecar un casquet, fer la neteja, tornar a ficar el casquet i soldar l’anell. El director de manteniment d’Inpacsa li va dir a l’enginyer suec: “Cap problema, tenim tants soldadors com vostè vulgui” L’enginyer li va respondre que gràcies, però que els soldadors els portaria de Suècia, que era una soldadura d’alta precisió, que cada tram soldat es tenia que radiografiar i que no hi podia quedar cap bombolla d’aire. En cas contrari, calia trencar l’anell i tornar a soldar.

Quina no va ser la sorpresa d’aquest director i dels soldadors d’Inpacsa, quan van arribar els quatre soldadors suecs i tres d’ells eren dones i només havia un home. Van preguntar-li a l’enginyer suec (amb un cert masclisme camuflat) com és que havia més dones que homes soldadors? L’enginyer els va contestar: “És una soldadura d’alta precisió i les dones ho fan millor que els homes”

Insisteixo, han passat més de trenta-cinc anys. I jo pregunto: Quantes dones soldadores tenim avui aquí? Quantes dones paletes? Quantes dones mecàniques? Quantes dones electricistes? Quantes dones fusters? Quantes dones... Què està passant? Doncs passa que el feminisme suec és transversal i no valora el gènere, valora qui desenvolupa millor una feina. Mentre que aquí tenim un feminisme vertical, que busca la igualtat en aquelles feines que hom podem dir de la part alta del món laboral o bé busca feines que no siguin manuals. La qual cosa és legítima, però si hem de considerar que algunes feines “són d’home”, aleshores es trenca el principi de parietat que tant preconitza el feminisme i tots aquells que volem una autèntica igualtat de gèneres. Per últim, i com sempre dic, l’homònim de feminisme és diu masculinisme i l’homònim de masclisme és diu femellisme. Per cert, la paraula femellisme, o femillisme, no consta al diccionari. I la paraula masculinisme el diccionari la defineix com la masculinització de una dona. Senzillament, denigrant.

I dit tot això, m’agradaria que les feministes denunciessin el femellisme amb la mateixa contundència que denuncien el masclisme i que els homes no tinguessin cap mena de por alhora de diferenciar feminisme de femellisme, com tampoc tinguessin cap por en emparar el seu masculinisme quan defensen el feminisme o quan lluiten contra el masclisme.

Dones i homes, homes i dones, encara ens queda molt camí per recórrer. Mentrestant, i amb el vostre permís, jo seguiré creient més amb el feminisme suec que en el feminisme de casa nostra.